POEMES DE L'EXPOSICIÓ DE M. MERCÈ MARÇAL

El poema de la MMM “Ull” ens parla d'aquells que es guarneixen per anar a la festa seguint el ritual que marca la data, i arraconen per uns moments qualsevol circumstància negativa. Volen gaudir de la gresca per oblidar.

Però també m’ha fet pensar en aquells altres que es veuen obligats a disfressar el cos i l’ànima per sobreviure, i la clàssica figura del còmic que ha de fer riure mentre per dins el consumeix la tristor ho escenifica. Per un moment he visionat una d’aquelles patètiques pel·lícules del gran Fellini, impregnades d'amargor, on personatges de la faràndula o del circ deambulaven melancòlics al so de la música de Nino Rota. El món de les emocions, sorgia en aquells drames lírics, amb el mestratge que només el celebrat director sabia desplegar. També he pensat per un moment en els personatges erràtics de "Bon dia tristesa", la novel·la de Françoise Sagan, abocats a una vida desenfrenada, irreflexiva, sempre fugint de la realitat per no enfrontar-se a la pròpia misèria.
Qui sap amb qui pensava la M. Mercè Marçal quan el va escriure, no crec que fos en aquests personatges; potser el poema obeeix a unes connotacions particulars o pretén reflectir la careta que ens posem per representar el que no som, però en tot cas, tot ell manifesta la voluntat d'escapar per respirar un aire nou, l'anhel de disfressar la pena, i la troballa de les llàgrimes acolorides del final ho resumeix magistralment.

---

ULL

Bon dia tristesa.

Vesteix-te de setí!

Pinta't el front

els núvols i la lluna

i anem al ball

que ja s'atansa l'hora!

Carnestoltes duu llàgrimes

de colors a la galta.