LES NOSTRES MARES

Fóra precís que una mà destra
de l’oblit rescatés vostres noms.
De la mà de Marçal vostra lletra
retrobà el camí del record.

De Salvà escoltem sons de terra,

dignes mots, homenatges rurals.

Ferma veu de noble llinatge

que el gresol va vestir i adornar.

---

Gran Clementina, geni de casa,

mare perfecta, cantant la llar.
Rebel passiva, dolça, amorosa,
discreta somriu i va somiant.

---

Ofegada en un mar d'impossibles,
Rosa Leveroni, llum singular.
Sempre remant contra llevantada,
barca perduda en la tempestat.

Rodoreda, Roig, Caterina,

tantes dones que ahir vau lluitar;

ignorant-ho arribeu a ser mares,
llavors dúieu que ja han germinat.

Nostres poemes, tendres niuades,
lletra ixent, aprenent a volar.

L'ESPERA I ALTRES POEMES

Una senyora, al vestíbul de l'hotel em va preguntar què escribia i jo li vaig dir, estic intentant fer poemes. Em va mirar com si fos un ésser estrany i no va dir res.

L'ESPERA

Tota vestida de lli
reposa la blanca cambra.
Una rosa i un clavell
omplen d'aromes l'aire.

Qui cançons em cantara?
Qui l'amor voldrà donar-me?

PARAIGUA D'IL·LUSIÓ

Travessaré el desert de la ciutat,
caminaré de pressa
fins un carrer sense ombres.
Busco un somriure de diumenge.

Rostres i cossos caminen sota la pluja;
caminen i no em miren.
Tancaré les parpelles
i obriré el meu paraigua d'il·lusió.

L'ARMARI

Viatge per la memòria,
calendari d'emocions.
Escoltant una tonada
m'arribà la teva olor.
Racons del meu vell armari
on hi guardo el teu record.

FER UN VIATGET POT INSPIRAR

Pensant en el retorn a casa he escrit aquestes estrofes.

RETORN A CIUTAT

L'hora du aroma de pi,

de blat madur i olivera;

blanca lluna, aire fi,

respira la nit serena.

Fent ziga-zagues al vent,

clarors per la carretera;

la lluminosa serp

desfila buidant la pena.