LES NOSTRES MARES

Fóra precís que una mà destra
de l’oblit rescatés vostres noms.
De la mà de Marçal vostra lletra
retrobà el camí del record.

De Salvà escoltem sons de terra,

dignes mots, homenatges rurals.

Ferma veu de noble llinatge

que el gresol va vestir i adornar.

---

Gran Clementina, geni de casa,

mare perfecta, cantant la llar.
Rebel passiva, dolça, amorosa,
discreta somriu i va somiant.

---

Ofegada en un mar d'impossibles,
Rosa Leveroni, llum singular.
Sempre remant contra llevantada,
barca perduda en la tempestat.

Rodoreda, Roig, Caterina,

tantes dones que ahir vau lluitar;

ignorant-ho arribeu a ser mares,
llavors dúieu que ja han germinat.

Nostres poemes, tendres niuades,
lletra ixent, aprenent a volar.