Algun dia,
m’agradaria cridar al temps
per aturar-lo.
i jugar amb ell al meu caprici;
fer-ho tranquil·lament, sense desfici,
tan sols per retrobar instants amics
i saludar-los.
Algun dia,
descabdellaria records
i somniaria,
estiraría el fil de la memòria,
el temps segueix girant, eterna roda.
Tan sols per caminar de nou plegats,
què no daría!
Aquest poema, ja publicat en anteriors missatges, és una regressió en el temps que m'he permès, per tal de fruir d'instants nostàlgics, i neix a partir d'un article de M. Àngels Anglada, on al.ludia a la recerca d'aquell dia, sense presses, tan difícil de trobar, en que l'escriptora volia dedicar-se a estudiar més a fons l'obra de M. Mercè Marçal, a la qual admirava.
M'he pres la llibertat de trasplantar aquest hipotètic dia, tan suggeridor, fent un vídeo que tradueix en imatges sensacions pròpies i arrodonir-ho amb la música de Tàrrega, interpretada a la guitarra pel meu nét Joel.
Com tots els teus videos és molt bonic però el què el fa superior al altres és la calidesa de la guitarra tant ben interpretada pel Joel.
ResponEliminaEt felilicito i per descomptat la col.laboració del teu net
carme
Encara que no t'ho creguis, no l'he vist perquè no se com engegar-lo, la pantalla és negre i no se on clicar.
ResponEliminaJa l'he vist! et felicito a tu i al Joel. L'escrit és molt tendre i les imatges que has posat estan mol, molt bé.La música encertada i el músic, amb nota.
ResponEliminaFa dies que et volia escriure, però noia s'ha cansat de treballar el meu ordinador i ara em toca estrenar-ne un altre i el primer que faig és veure el teu vídeo i alhora escoltar aquesta musica tan preciosa. Quin goig tenir un net com aquest, felicitats Joel; res que entre àvia i net aquí podeu fer i segur que fareu MERAVELLES. Moltes, moltes felicitats a tots dos.
ResponElimina