Una senyora, al vestíbul de l'hotel em va preguntar què escribia i jo li vaig dir, estic intentant fer poemes. Em va mirar com si fos un ésser estrany i no va dir res.
L'ESPERA
Tota vestida de lli
reposa la blanca cambra.
Una rosa i un clavell
omplen d'aromes l'aire.
Qui cançons em cantara?
Qui l'amor voldrà donar-me?
PARAIGUA D'IL·LUSIÓ
Travessaré el desert de la ciutat,
caminaré de pressa
fins un carrer sense ombres.
Busco un somriure de diumenge.
Rostres i cossos caminen sota la pluja;
caminen i no em miren.
Tancaré les parpelles
i obriré el meu paraigua d'il·lusió.
L'ARMARI
Viatge per la memòria,
calendari d'emocions.
Escoltant una tonada
m'arribà la teva olor.
Racons del meu vell armari
on hi guardo el teu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada