POEMES DE L'EXPOSICIÓ DE M.MERCÈ MARÇAL

COR

Construir, sang a sang, aquest amor
fent i desfent, i refent el teixit,
com una balanguera fora seny
i maldestra que tempta, a l’endeví,
camins de mans incertes, mar obert,
però sense el secret, sense la clau.

(Desglaç)

Aquest poema ens parla del fort impuls d’un amor que vol anar endavant i no encerta com reeixir. Representa la recerca incansable d’un ideal intuït, d’un desig que busca i busca però no troba la manera d’expressar-se; i mentre va “fent i desfent”, sense referents, sense brúixola orientadora enmig del mar obert, sempre anhelant descobrir un camí que condueixi a la plenitud.

ARBEQUINES DE L’AMOR

Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!

Per dessota l’olivar,
amor sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor
ai!, les butxaques del vent.

Fulles altes i petons,
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!

Ai quin deix més amargant
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’oliver!

(Sal oberta)

Aquest poema em fa pensar en un amor juganer, un amor que va i bé, que tan aviat s’enlaira per les fulles altes, com deixa un regust amarg. Reflecteix un amor jove, impulsiu, ple de joia però encara poc sòlid, pendent d’un atzar capriciós. Les petites coses, les arbequines, poden anar teixint un entramat de greuges que farà trontollar aquest amor. Hauria de créixer, perquè d’altra manera morirà en mans d’un canvi de vent sobtat.