ALGUN DIA , SENSE PRESSES...

Algun dia, sense presses, realitzaré un projecte conreat de molt antic: Em llevaré silenciosa a trenc d’alba, em penjaré a l’esquena una motxilla amb menjar i beure, i enfilaré carrer avall amb la meva càmera, decidida a contemplar la ciutat a través d'uns ulls nous. Si el temps m’acompanya i el dia és clar, visionaré el contrallum del sol des de llevant, i junts caminarem vora la mar, enfocant platges i ports fins arribar al rovell de l'ou de la ciutat. Allà m'aproparé amb un zoom al senyor Colom, moment sublim que quedarà eternitzat. Tot seguit, remuntaré una Rambla adormida, lliure encara d’estàtues i de turistes que ocuparien un primer pla massa agressiu, i la meva imaginació, agraint la fotogènia de la pau, em transportarà a altres èpoques en sèpia, quan aquest era un paisatge amable que estimava la ciutat. Després enquadraré el gòtic i ciutat vella, procurant ignorar qualsevol defecte o brutícia que gosi malmetre les panoràmiques que aniré clicant, encara que és molt possible que en algun racó fosc i humit en blac i negre s'encengui el flash. La plaça de San Jaume i els seus dos nobles edificis, em rebran amb gentilesa, fent gala de refinada cortesia i jo els correspondré deixant-los tan ben retratats com es mereixen. Serà indispensable disparar l'objectiu en solitari, sense interferències ni consells ben intencionats que distorsionin la meva tasca fotogràfica, que vull que sigui molt personal. Fóra inútil intentar descriure ara els racons insòlits que el meu visor descobrirà amb aquesta nova òptica que estrenaré algun dia sense presses, i serà molt millor que la meva obra gràfica faci la feina de parlar per mi.