ELS COLORS DE LA VIDA

La vida ens regala trossets de dolor i de joia, de serenor i d’angoixa, de plenitud i d’aflicció. Els va intercalant sense ordre, i precisament aquesta alternança fortuïta ens hauria de servir per saber valorar els moments que ens donen felicitat. La persona que està disposada a veure el cantó amable de les coses i que és capaç de no perdre la il·lusió, es pot considerar afortunada.
No cal assolir grans projectes, ni aspirar a coses extraordinàries per assaborir aquest goig de viure. Simplement es tracta d’obrir els ulls al que tenim a la vora i saber-hi incorporar dosis d’optimisme. De vegades els fets que ens acompanyen transmeten instants de felicitat autèntica; l’objecte més impensat pot esdevenir un estri preciós insubstituïble.
I precisament ha estat un objecte tan simple com una senzilla caixa de llapis de colors, la que m’ha proporcionat moments d’intens benestar. Recordo aquelles primeres capsetes de cartró de colors Alpino que arribaven puntualment cada any per Reis a casa dels avis. Posseïen un poder de seducció que altres joguines no podien aconseguir. Amb els anys, les caixetes es convertiren en estoigs més equipats i finalment, en caixes metàl·liques ben proveïdes; però en totes elles he sentit la mateixa fascinació al moment de obrir-les.
M'atrau en primer lloc la mateixa naturalesa del color: l’alegria del blau, la lluminositat del grog o la intensitat del vermell com a colors bàsics; però ben aviat em sedueix tota la policromia i puc imaginar un univers fantàstic ple de possibilitats. Els veig com la mateixa vida: alguns clars, altres obscurs; uns molt intensos, altres apagats, alguns misteriosos. Els uns animant, altres contrastant, tots disposats a complir una funció determinada. Em satisfà veure'ls arrenglerats per tonalitats, amb la punta ben afilada, llestos per servir. M'agrada la noblesa de la matèria, el tacte natural de la fusta, la forma allargada que convida a acaronar, la seva olor. S'han convertit en companys inseparables, còmplices dels meus deliris artístics. Qui sap quin d'ells hauré de triar en el proper dibuix. Serà potser el blau del cel quan fa sol, l’alegre verd de l’herba tendra, o potser un siena fosc que representi la terra? Tinc a la mà l’estri màgic que animarà un escenari nou amb la vida que jo li sàpiga donar. No és això una meravella? Potser l'intent fracasarà i no reflectirà el que havia previst, però el fracàs m'esperona. Segurament em servirà per no tornar a caure en el mateix error i el pròxim dibuix sortirà millor. Aquesta caixa de colors sintetitza l’essència d’un projecte, un viatge a l'esperança.