La conferència del professor Jordi Giró sobre la cançó, va posar sobre la taula un tema que a mi particularment em va afectar en el seu moment: El de la reconversió a la llengua castellana dels nostres cantants. Molt especialment vaig sentir-me traïda quan ho va fer en Joan Manuel Serrat. Era una època en que encara trobàvem que eren necessaris cantants com ell, gent que demostrés que es podia arribar a ser un número u cantant en català, com ho va fer amb la seva "Cançó de matinada". O és que no assolien èxit composicions cantades en anglès? Per tant no podia ser un impediment fer-ho en català, si la cançó tenia prou mèrits. Crèiem que amb ell la cançó i en conseqüència la nostra llengua, hauríen tingut el ressorgir que molts desitjàvem. L'embolic a l'entorn del Festival d'Eurovisió, es produí perquè en Serrat es va sentir manipulat, segons ell mateix va manifestar, i això va animar el nostre panorama, però al cap de poc temps d'aquell rebombori, la seva decisió d'interpretar en castellà ens resultà desconcertant i decebedora.
Reflexionant sobre tot plegat, crec que en Serrat, com ja va apuntar el professor Giró, mai no es va sentir prou identificat amb un moviment reivindicatiu, tot i estimar la Cançó que li havia fet de trampolí i era de preveure que més aviat o més tard faria el pas de cantar en castellà; ell volia triomfar i sabia que arribaria més fàcilment al gran públic de la manera que alguns sectors gairebé li exigien. I es pot dir que així ha sigut. En Serrat ha triomfat arreu jugant als dos camps. Per a molts hauria estat bonic que s'hagués mantingut fidel a la llengua encara que no hagués assolit tant de ressò, com han fet altres cantants, però això no es pot exigir a ningú; és més aviat una qüestió de sentiment i de criteri personal.
--------------
La cançó d'en Joan Manuel Serrat "Els vells amants" té una lletra que evoca tot un món de sensacions, i la melodia suau que l'acompanya harmonitza perfectament amb el missatge que vol transmetre. Tota ella està amarada d'una dolcesa que emociona. Molt encertada la guitarra mesurada, justa, que accentua el matís intimista i nostàlgic de la composició i la veu agradable i un xic tremolosa d'en Serrat arrodoneix el conjunt. Una peça plena de poesia que evidencia la sensibilitat i l'esperit d'observació de l'artista. En plena joventut, va ser capaç de penetrar en la vida d'una parella entranyable de vells amants i copsar els seus sentiments. És el retrat tendre d'un home i una dona que caminen junts i, amb el pas dels anys han arribat a assolir una estimació absoluta, sense cap mena d'ombra, una estimació que els ajuda a viure i els retorna a altres temps. Entre totes les frases, en destacaria una que defineix la seva total identificació: "... Es miren i ho saben tot, no els cal dir res, cap mot".
ELS VELLS AMANTS
-----------------------
Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Es seus cabells el temps ha tornat blancs
i un xic més trista la seva mirada.
---------------
S'estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat
quan l'esperança comenci a estar seca.
-----------------
I s'agafen les mans
els vells amants.
I recorden, com ahir
les flors que van collir.
I s'agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.
------------------
On els vells viuen es va aturar el temps
amb el retrat que a la paret penja.
On els vells viuen es va aturar el temps
després que es`vàren casar aquell diumenge.
-------------------
La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.
------------------
Is'agafen les mans
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.
I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: "Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?"
------------------
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...
-------------------
I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants
amb una flor i la seva tendresa...
Com sempre el teu escrit és ademés de ben fet ple de tendresa
ResponEliminaNoia, que bé que ho has escrit. Hi estic totalment identificada amb la teva explicació. Enhorabona per haver transmès tant i tant bé el pensament, segur, de moltes persones, entre elles jo.
ResponElimina