Del gran poeta Salvat-Papasseit cal ressaltar entre altres, tres facetes importants: La vital, la nacionalista i l'amorosa.
Destaca la vital pel seu entusiasme per tot el que l'envoltava malgrat l'enfermetat que el va dur a la mort als trenta anys, i haver patit altres adversitats. Quan escriu al seu amic J. M. López Picó, agraeix el do de poder obrir la finestra i veure el sol un altre dia: "Jo sento l'endemà com un meravella, promesa que m'han fet i que no em neguen mai".
A "Res no és mesquí" diu:
Destaca la vital pel seu entusiasme per tot el que l'envoltava malgrat l'enfermetat que el va dur a la mort als trenta anys, i haver patit altres adversitats. Quan escriu al seu amic J. M. López Picó, agraeix el do de poder obrir la finestra i veure el sol un altre dia: "Jo sento l'endemà com un meravella, promesa que m'han fet i que no em neguen mai".
A "Res no és mesquí" diu:
"... ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit".
ni és fosca la ventura de la nit".
I també:
"...Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament".
"...Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament".
En la faceta amorosa diu en unes estrofes del poema "Dóna'm la mà":
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant, 
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguint amant.
"Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada