Un teatre petit, íntim com fet a mida per l’esdeveniment: una munió de dones (algun home) àvides de fer un parèntesi en les seves vides per gaudir de poesia, de tendresa i de sentiment. I per damunt de tot una veu abassegadora: la veu de la Marina Rossell omplint l’ambient d’emocions.
Emoció quan vàrem veure els nostres treballs reflectits en la gran pantalla de la sala; emoció compartint amb la Marina moments poètics; emoció rememorant la lluita de tantes dones que han treballat enmig del silenci i la incomprensió; emoció escoltant el seu cant, fet equilibri entre la mesurada tendresa i l’exaltació, brollant com una font capaç de sadollar de bellesa el nostre ànim inquiet.
Gràcies Marina per aquesta tarda, per la teva sencillesa i pel miracle de la teva veu, i moltes gràcies Dolors per fer possible aquest meravellós regal de Nadal.
Emoció quan vàrem veure els nostres treballs reflectits en la gran pantalla de la sala; emoció compartint amb la Marina moments poètics; emoció rememorant la lluita de tantes dones que han treballat enmig del silenci i la incomprensió; emoció escoltant el seu cant, fet equilibri entre la mesurada tendresa i l’exaltació, brollant com una font capaç de sadollar de bellesa el nostre ànim inquiet.
Gràcies Marina per aquesta tarda, per la teva sencillesa i pel miracle de la teva veu, i moltes gràcies Dolors per fer possible aquest meravellós regal de Nadal.
... i gràcies a tu, Francina, pel teu emocionat resum de la vetllada.
ResponEliminaBon Any!
Els teus escrits tenen l'encant de les fades , omples de llum tot el que toques.
ResponEliminaRaimunda