"AL MAR" - MANEL

És evident que el que avui publico no té res a veure amb la temàtica que fins ara he seguit, però he escoltat els Manel i la descoberta d'aquest grup ha motivat que trenqués la meva línea. De vegades, lligada a vells atavismes o potser per mandra em nego a obrir noves portes (què hi farem, Dolors Figueres, és una rèmora que tinc, ho reconec) però amb la música sóc molt més eclèctica i el cas és que els Manel m'han agradat a la primera.

M’agraden els Manel. Fan una música original que oscil·la entre el pop, el folk o una barreja de tot plegat, i la cançó “Al mar” és fresca i desenfadada i respira bon rotllo (encara que no sé com ha de ser el rotllo perquè sigui bo). Les seves cançons són aparentment senzilles però al darrera s’hi endevina tota una elaboració i la recerca d’un estil. Aquest i altres grups que darrerament han aparegut, signifiquen la renovació dins la nostra música. No sé si són hereus de la Nova Cançò o parteixen d'altres opcions, però crec que alguna influència d'aquells pares i mares musicals deuen haver rebut, i el que és més important: amb la valuosa tria de cantar en català estan arribant a tot arreu. Els temps canvien i els públics també. No cal renunciar a res però tampoc a evolucionar. Endavant Manel!

.

AL MAR

.

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
Tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
Tu i jo hem cantat a la vora del foc,
Tu i jo hem buscat coses similars,
Tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
Tu i jo dalt de la nòria,
Tu i jo i la nostra història,
Però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
Juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona a la que bufa la mar,
Aixi estirada se’t veu espectacular
Llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar, al mar, al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d’aquí a l’altra banda del món.

Hi ha un xeringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar, el mar, el mar.

A CONTRA-LLUM, A CONTRA-LLEI

A CONTRA-LLUM, A CONTRA-LLEI

No sé estimar-te sense el feix
d’ombra que em fa gep a l’esquena
-com la deixalla més obscena
a contra-llum del cant que neix.

No sé estimar-te sense el pes
pes mort que llasta barca i ombra
-com l’ala estèril del pesombre
a contra-llum del somni tes.

No sé estimar-te sense mort:
salpa l’amor, foll com un rei
que, enverinat, cerqués remei
en l’alta nit i fora port.

A contra-llum, a contra-llei
no sé estimar-te sense mort.

CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

Bruixa, que és de matinada,
ja surten els muriacs
que et fan nit a la finestra
i t’enramen el portal.

El portal t’enramen d’arços
i el balcó de tempestats.
Surt, la bruixa a trenc de dia
com una ombra al camí ral.

Bruixa, arrenca’t de les trenes,
que s’acosta el sol botxí,
amb el seu arc de sagetes
mulladetes de verí.

De la teva cabellera,
en farem coixí daurat
per als xiquests de la vila
que la son els has robat.

Bruixa, els teus ulls cremen massa:
per això els darem el foc.
Cap fadrí darrera cendra
perdrà els passos ni la sort.

Bruixa, plou sobre la vila,
ja sols resta el teu vestit,
a pleret la nit s’acosta
tota negra d’estalzim.

CANÇÓ DEL BES SENSE PORT

M. Mercè Marçal escriu “Sal oberta” fent un discurs autobiogràfic que s’inicia amb poemes centrats en l’amor i la solitud, referits sobretot al tema de la maternitat, una experiència difícil d’elaborar poèticament per manca de referents llegits. Segons declara, en aquests poemes vol reflectir la problemàtica presa de decisió, -que passa per diferents fases de negació o afirmació- fins el moment previ del naixement.

Dins del recull de poemes cantats per diversos artistes, en commemoració dels deu anys de la mort de M. Mercè Marçal, destacaria aquesta "Cançó del bes sense port", del llibre "Sal oberta" on es fa palès el mestratge de l'autora, així com l'encertada interpretació de la cantant M. Cinta.

LA CASA QUE VULL

En Lluís Llach va musicar aquests versos de Salvat-Papasseit en una època en que se sentia especialment atret per textos dels nostres poetes. En el mateix àlbum "i si canto trist..." editat als anys setanta, inclou un poema de Marius Torres, un altre autor mort també en plena joventut. Confessa en Llach que, quan s'estava fent una casa a l'Empordà que li permetia gaudir d'una vista de la plana, va llegir els versos i s'hi va sentir identificat. El ritme i l'originalitat instrumental transmeten una alegria i una vitalitat molt adients a l'esperit del poeta.

MARE DE DÉU DEL MÓN

La cançó "Mare de Déu del Món" és un cant d'amor que neix de la necessitat íntima d'expressar-se. Una composició pròpia amarada de bons desitjos, que encomana alegria; una càlida abraçada a tota la humanitat; una pregària sencilla i oberta dirigida a la Mare de Déu de tots, per aconseguir un món on la justícia i la llibertat deixin de ser utopia. Una cancó feta súplica que vol arribar als cors amb la llumeta de l'esperança. Reflecteix l'esperit ecumènic que sempre ha animat a l'autora.

És una de les cançons que va interpretar el dia del recital.

MARE DE DÉU DEL MÓN

------------------------

Mare de Déu del Món,

que la vida ens doni

una mica, una mica de tot.

Que ens faci millors

i ens netegi el cor,

Mare de Déu del Món.

--------

Mare de Déu del Món,

que el cel sigui blau

i ens doni, ens doni consol.

Que en el nostre cor

sobrevisqui l'amor,

Mare de Déu del Món,

--------

Mare de Déu del Món

que se'n vagi del cap

al que ens treu felicitat.

T'ho demano ara i sempre

i en cada moment

Mare de Déu del Món.

--------

I jo portaré

una estampeta arran del cor.

Arran, arran, arran del cor,

i una espelmeta també.

VÍDEO MARINA ROSSELL

El poema "Si volieu escoltar" de Salvador Espriu, esdevé cançó gràcies a la música que li va posar en Josep Tero. És un cant que avança pel camí de l'esperança, que encoratja al treball en comú a la recerca del temps perdut. La veu de la Marina Rossell sap donar la força i l'emoció que el tema requereix.
Aquesta cançó formava part del primer disc de la Marina, editat ara fa 32 anys.
.